|
1. |
|
|
|
|
2. |
|
|
|
|
- MALDITA SEA -
Baixe a la cuina, m’acabe d’alçar.
Suc de taronja, ous i bacon pa esmorzar.
Córrec darrere de l’autobús groc.
Hui follaràs en la graduació escolar.
En la taquilla Susan esperant.
Jo seré el rei i ella la reina del ball.
Els més populars de tot l’institut.
Ella és animadora i jo sóc quarterback.
Barbacoa, coca-cola. Soy ciudadano americano.
Barbacoa, coca-cola. La quinta enmienda. F.B.I.
Barbacoa, coca-cola. Cuarto de libra. Esto es el Bronx.
Barbacoa, coca-cola. Un ex-marine. N.B.A.
Persecució de cotxes policials,
parà de fruita i tot a fer la mà.
El típic negre que mor el primer.
Partit de beisbol i ton pare no està.
Un poli gros, dèsset superherois.
Llet en la porta i ponxe adulterat.
Califòrnia, rifle baix del coixí.
Acción de gracias i susto en el desván.
Barbacoa, coca-cola. Soy ciudadano americano.
Barbacoa, coca-cola. La quinta enmienda. F.B.I.
Barbacoa, coca-cola. Quarto de libra. Esto es el Bronx.
Barbacoa, coca-cola. Un ex-marine. N.B.A.
La cançó lenta comença a sonar.
M’acoste a Susan i la trac a ballar.
El compte enrere per al primer bes.
No puc parar de suar i tremolar.
Havia de ser hui l’atac dels marcians,.
el cel cobert per mil naus espacials.
Els nostre llavis s’acosten per fi.
Un raig extraterrestre, extremitats volant.
Barbacoa, coca-cola. Alerta roja. La Casa Blanca.
Barbacoa, coca-cola. Formes estranyes en els bancals.
Barbacoa, coca-cola. En Oklahoma o en Minnesota.
Barbacoa, coca-cola. El mateix final.
|
|
3. |
|
|
|
|
- D.D.K. -
És una cançó que comença normal,
ritmes i melodia van sempre igual.
Van sempre igual seguint una estructura,
l’estructura de la partitura.
La bateria comença a fallar,
pareix que el baixista no sàpiga tocar.
Les dos guitarres van desquadrades
i jo no sé ni afinaaar.
Desordre, descontrol i caos.
Però les coses no van sempre com vols,
a voltes t’entra el descontrol
i trobes l’ordre en el desordre.
T’abraces al plaer del caos.
De sobte canvia la tonalitat
o mos mengem un compàs.
O es fa molt lenta
o s’accelera.
Desordre descontrol i caos.
|
|
4. |
|
|
|
|
- CONJUNCIÓ COPULATIVA -
Ella m’agrà mogolló, li posa Toni Cantó.
Es vesteix de color rosa.
Va ser el dijous passat en l’stand by ballant.
Em va dir ‘¿qué coño miras?’.
Em va agarrar pel camal i em va arrastrar fins al bany.
Bombardeig d’adrenalina.
Hem xatejat per les nits i he anat calent a dormir,
però em guardava una sorpresa.
Ella és d’UPyD.
Ella diu que no té clar les bodes homosexuals.
Em somriu i se m’oblida
que un dia em va comentar que l’armament militar
‘es la base del estado’.
Penja vídeos en youtube on xilla un huelo barbut
‘¡wikileaks, la wikipedia!’.
I ara jo no sé què fer, xocolate o al carrer.
És que no puc oblidar-me...
...que ella és d’UPyD.
Ella ho vol en castellà, l’única llengua oficial.
Diu que no és nacionalista.
Té un somriure angelical, però és una femme fatale.
És desig i és agonia.
Llargues nits de reflexió, arribe a la conclusió.
No pot ser d’altra manera.
Que es folle a Toni Cantó, no em menjaré eixe marró.
Antes muerta que sencilla.
Ella és d’UPyD.
|
|
5. |
|
|
|
|
- Ora et Bacora -
Per ofrenar noves glòries a ta puta mare!
|
|
6. |
|
|
|
|
- BACALLÀ -
Ja ha arribat l’hora de rebel•lar-se, units fem força trencant cadenes.
Tombar barreres que t’impedeixen obrir els ulls a la teua espècie.
La nostra lluita és la vostra lluita. Tu també pots canviar les coses.
Ritmes frenètics, electro-tecno són els nous himnes de les trinxeres.
Bacala escolta bé, ni una partida més.
Nintendo, Sega o Play o la que tingues tu.
No hi ha revolució sense els anells dorats,
camarada estrany de pantalons lluents.
Passa dels punkis que sempre t’han qüestionat,
no veuen més enllà del monyo de cendrer.
El cotxe tuning no és només per a fardar,
és el motor d’este nou moviment.
No es pot parar, açò no es pot parar.
Sense bacales no hi ha revolució.
Yessi t’està esperant, les línies ha pintat.
Ratlles marcades al pàrquing del costat.
Demà tot canviarà, caurà el sistema podrit.
Ressaca i glòria en la rave final.
Açò no és una joke, welcome to paradise.
Estoreta ferro i cristalls tintats.
Subwoofer al capot, no para de sonar
el xumba-xumba de la llibertat.
No es pot parar, açò no es pot parar.
Sense bacales no hi ha revolució.
|
|
7. |
|
|
|
|
- MATAR EL PRESIDENT -
Vull vore com es crema l’Estatut,
vull vore com les Corts trauen fum,
com es tiny de roig la Generalitat.
Explotar un míting del PP,
pixar la seu d’UPyD.
Matar el president, matar el president,
matar el president i tornar-ho a fer.
|
|
8. |
|
|
|
|
- PETE IN GLISH -
- (Pete en apuros) -
You know very well that
yes, we can and do beloven.
‘Cause the people always have
very pencil; very pencil in the night.
Many times the clock
sopring sounds yes on in lover.
Plenty of times I thought
siving a reforming boss to go.
The flimmer in splack has now bomly rasen.
Whorication is the only way to blasen.
Choke the wormness in your best froll,
for I have putoted Jefferson.
And mistrust the hordes of
pithounds in about on the comment.
So now it’s a matter of
very towel, big fornation.
No, don’t take this away from me.
Baby, in the now, how’s a power?
The one fucking truth is
has spring behind have a pommer.
The flimmer in splack has now bomly rasen.
Whorication is the only way to blasen.
His ratack is just nooky dem ass.
Wake your fleds up and carl off court-A.
|
|
9. |
|
|
|
|
®
- PERÒ TU DE QUÈ VANS ? -
Eh, tu! No done crèdit als meus ulls.
Per què fingeixes que no et fas el monyo?
No sé si eres pijo o punk.
Portes la gorreta de costat.
Pantalons que et compres ja esgarrats
pa les fotos promocionals.
Però tu de què Vans? T’ha menjat la publicitat.
Però tu de què Vans? Cap compromís social.
Eres un all-star. La gorreta el backstage.
Però tu de què Vans? Punk patrocinat.
Per què fuges del sol pa estar blanquet?
Eres un personatge excèntric
i portes guants quan no fa fred.
Facebook és el teu millor amic.
Vius la teua pròpia paranoia
a un jacuzzi ple de vi.
Però tu de què Vans? T’ha menjat la publicitat.
Però tu de què Vans? Cap compromís social.
Ja no vas al bancal. Classe obrera comercial.
Però tu de què Vans? Punk patrocinat.
I ara ja tens el que havies desitjat.
Somni daurat d’un artista consagrat.
Ai, ai, ai, ai... que t’agarra l’infartet.
I has deixat d’herència música exprimida, cap ideologia, una vida buida i sense trellat.
|
|
10. |
|
|
|
|
- 1992 -
No recorde com vaig superar
el trauma infantil de quan tens un nou germà (o germana).
Quin horror ser el major, no ser el centre d’atenció.
Sense voler-ho et toca a tu pringar.
L’atenció, la cura, responsabilitats.
Quin patir el compartir, dividir i repartir.
Torcar els mocs, portar-la als llocs, canviar d’habitació.
Som dos des del 92.
Però sabeu que el temps ho cura tot.
Claror mental, les coses al seu lloc.
Madurar, reflexionar, apreciar i valorar
que val la pena el que has de tragar.
Al final no s’estava tan mal.
Tots els records, els bons moments, el somriure, el teu temps.
Un tros de tu al meu futur, al passat i al present.
Som dos des del 92.
Tres del tres del noranta-dos.
|
released July 1, 2014
